Exiliat a Mèxic (1923-30), fundà l’APRA (1924). Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista. Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència. El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez. Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent. Escriví Por la emancipación de la América Latina (1927) i Treinta años de aprismo (1954).