ibn Ḥazm

(Còrdova, 994 — prop de Huelva, 1064)

Poeta, filòsof, historiador, jurista i teòleg andalusí.

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili (Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc). Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma, sobre l’amor i els amants, on es revela com a excel·lent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història (el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles).