i Herberto Helder | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Herberto Helder

Herberto Helder

poètica poètica
Poeta portuguès, de nom complet Herberto Helder Luís Bernardes de Oliveira.
Funchal, Madeira, 23 de novembre de 1930 — Cascais, Lisboa, 23 de març de 2015

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples. Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura. La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista: O amor em visita (1958), A colher na boca (1961), Poemacto (1961), A máquina lírica (1961), Retrato em movimento (1967), Electronicolírica (1964), Oficio cantante (1967), O bebedor noturno (1968)(1963) , Vocação animal (1971), Cobra (1977), O corpo o luxo a obra (1978), Photomaton & Vox (1979), Flash (1980), A cabeça entre as mãos (1982), As Magias (1987), Última ciência (1988), Do Mundo (1994), A faca não corta o fogoSúmula & Inédita (2008), Servidões (2013) i A morte sem mestre (2014). Des del 1973 publicà successius volums d'obra poètica completa. Obtingué projecció amb els contes Os passos em volta (1963), i amb la novel·la autobiogràfica Apresentação do rosto (1968). L'any 1994 rebé el premi Pessoa, que rebutjà.

Data de revisió: 
2015-04-10
Llegir més...