Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador. Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia (611), Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu (614), i Egipte (619), i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble. Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 (Cosroes II fou assassinat) i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist (631). A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines. Acabà el seu regnat derrotat a Yarmuk pels àrabs (636), que ocuparen diverses regions de l’imperi. Intervingué en les lluites cristològiques i, volent-se guanyar els monofisites, promulgà, el 638, l'Ekthesis, obra del patriarca de Constantinoble Sergi, d’una clara tendència monofisita.