i Hercegovina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hercegovina

Regió dels Balcans.

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac. Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m. És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important. Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia (oví). Les terres conreables (cereals, tabac i vinya) són escasses. Té mines de lignit, d’alumini i de manganès. El nucli urbà principal és Mostar (126 067 h [1991]). L’Hercegovina formà part de la Il·líria romana, i fou ocupada pels gots (s IV) i pels eslaus (s VII), i formà part del regne croata de Tomislav. Reconquerida pels bizantins (1040), caigué més tard en poder del príncep serbi Esteve Nemanja, i després, de Bòsnia. El voivoda Esteve Vukčić la'n separà amb l’ajut del soldà i rebé el títol de duc o herceg. El 1482 fou unida a l’imperi turc, fins el 1878, que passà a dependre de l’administració austrohongaresa. El 1918 formà part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (des del 1929 Iugoslàvia) i, sempre associada a Bòsnia, en els anys 1945-91 constituí una república dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia. En desmembrar-se aquest estat, del qual resultà una Bòsnia i Hercegovina independent (1992), els antagonismes ètnics hi donaren lloc a una guerra civil, després de la qual (1995) part del territori d’Hercegovina romangué a la federació sèrbia i part a la croatomusulmana, dins del nou estat de Bòsnia i Hercegovina.

Col·laboració: 
TMT / JEV
Llegir més...