Hermes

Ἑρμῆς (el)

Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.

Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària. Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apol·lo. Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira. Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apol·lo; com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria. Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei.

Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust (sovint amb els elements fàl·lics) damunt una pilastra. Invocat com a conductor de les ànimes dels morts a l’Hades, hom el representà calçat amb unes botes alades, amb un capell punxegut al cap i el caduceu a la mà. També apareix portant un xai damunt les espatlles, o amb el petit Dionís als braços (com en la famosa escultura d’Olímpia, obra del segle IV aC, atribuïda a Praxíteles). Arreu rebia culte.