Format a l’escola de Llotja de Barcelona. Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident. Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, C.Planell, E.Alcoy i J.M.Rovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona. Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris (fruita, copes, ous, tisores, etc) es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds (‘paisatges’) disposades en una estricta gradació, tot suggerint una atmosfera misteriosa i màgica, en la qual la pulcritud i el rigor s’accentuen amb la inclusió d’elements matemàtics, com ara quadrícules, i instruments o unitats de mesura diversos (regles, acotacions, etc). A mitjan anys vuitanta abandonà el geometrisme i la depuració formal extrema i retornà a un cert informalisme, amb figures evocadores d’elements vegetals. Exposà individualment a Barcelona, Madrid, Mataró, Còrdova, Saragossa, Zuric, Milà, Johannesburg, Colònia, Ginebra, Nova York, París, Osaka, etc. A més, féu també moltes exposicions d’obra gràfica (Ljubljana, Zagreb, Graz, Bilbao, etc). Obres seves figuren en nombrosos museus. Fou catedràtic a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1981), de la qual fou també degà. El 1981 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 1985 la Creu Sant Jordi. Ingressà a la Real Academia de San Fernando de Madrid el 2000. Tres anys després exposà al MACBA Tornant a un lloc conegut (1972-2002), amb un recull dels moments més importants en la seva evolució, exposició per la qual guanyà el premi Ciutat de Barcelona l’any 2004.