Vida
Germà de l’editor Jordi Herralde, deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona. Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel, tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona. El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión (1975); el documental Raza, el espíritu de Franco (1977); el llarg documental, El asesino de Pedralbes (1978); i Vértigo en Manhattan (Jet Lag, 1980).
També dirigí tres adaptacions de la literatura catalana: Últimas tardes con Teresa (1983-84), de Joan Marsé; Laura a la ciutat dels sants (1986), de Miquel Llor; i La febre d’or (1991-93), de Narcís Oller, film coproduït per TVC i Trasbals, SA, productora que creà el 1985. A partir del 1998 fundà Editrama - Videoteca de la Memoria Literaria (Ediciones Trasbals Multimedia), editora de col·leccions de vídeos culturals que es donà a conèixer amb les sèries d’entrevistes televisives "A fondo", fetes per Joaquín Soler Serrano; "Los monográficos de Apostrophes", per Bernard Pivot; i "Personatges", per Montserrat Roig.
Altres films
1971 El Bocaccio va a Nueva York (migmetratge documental).
1973 El cochero impertinente (CM); Mi terraza (curtmetratge documental).
1982? "Peter Townsend" (llargmetratge tv, episodi pilot de la sèrie Los número uno).
1985 Procés a l’atzar (doc. en nou capítols d’11 hores, vídeo).
1991 Àngel Jové: Caspicar la flor de la mà morta (migmetratge documental).