Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla. Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán. Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco (1619)— presenten dos vessants temàtics: l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora: Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto. En prosa escriví unes Anotaciones a Garcilaso (1580), una Relación de la guerra de Chipre y batalla naval de Lepanto (1572) i un Elogio de la vida y muerte de Tomás Moro (1592), contrareformista.