i Édouard Herriot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Édouard Herriot

ciències polítiques polít i literatura lit
Polític i escriptor francès.
Troyes,, 1872 — Saint-Genis-Laval, Roine, 1957

Doctor en lletres (1904). D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament (1916-17). Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern (1924-26). Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr. Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular. Fou president de la cambra novament (1936-40) i de l’assemblea nacional (1947-54). Fou membre de l’Académie Française (1946). De les seves obres destaquen una biografia de Beethoven (1929) i les seves memòries.

Llegir més...