La capital és Wiesbaden. Al peu dels massissos volcànics de Rhön (900 m) i Vogelsberg (712 m) s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin. Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana; i el Taunus forma part del massís esquistós Renà. El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda. A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h: Frankfurt (660 000), Wiesbaden (270 800), Kassel (202 000), Darmstadt (140 000) i Offenbach am Main (116 000). El Wetterau és la principal àrea agrícola, amb conreus de cereals i farratge, per a la ramaderia bovina. El SW de Hessen, bàsicament industrial, és també una àrea d’agricultura intensiva, amb patates, bleda-rave sucrera i hortalisses. Bergstrasse i Rheingau són regions vitícoles, amb vins famosos a Rüdesheim i Eltville. La regió del Main inferior, centrada a Frankfurt i Wiesbaden, és una de les grans regions industrials d’Alemanya: vehicles, maquinària, productes químics, material elèctric, instruments científics, productes tèxtils, vidrieria, joguines, instruments musicals i articles de cuir. El turisme se centra a la vall del Rin i a les estacions termals del Taunus (Bad Schwalbach, Bad Homburg, Bad Nauheim).