i Charlton Heston | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Charlton Heston

Charlton Heston
© AMPAS
cinematografia cin i teatre teat
Nom amb el qual fou conegut l’actor cinematogràfic nord-americà John Charles Carter.
Evanston, Illinois, 4 d’octubre de 1924 — Beverly Hills, Los Angeles, 5 d’abril de 2008

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada. El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur (1959), de W. Wyler. Altres films seus són The Greatest Show on Earth (1953) i The Ten Commandments (1956), de C. B. de Mille; The Naked Jungle (1954), de B. Haskin; Touch of Evil (1958), d’O. Welles; The Big Country (1958), de W. Wyler; El Cid (1961), d’A. Mann; 55 Days at Peking (1963), de N. Ray; The Agony and the Ecstasy (1965), de C. Reed; Karthoum (1966), de B Dearden i E. Elisofon; Planet of the Apes (1967), de F. J. Schaffner; Soylent Green (1973), de R. Fleischer; The Four Musketeers (1974), de R. Lester; Airport 75 (1974), de J. Smight; Earthquake (1974), de M. Robson; The Last Hard Men (1975), d’A. V. McLaglen; Midway (1976), de J. Smight; Two Minutes Warning (1976), de L. Peerce; The Prince and the Pauper (1977), de R. Fleischer i The Awakening (1980), de M. Newell, entre altres. Realitzà Antony and Cleopatra (1972) i Mother Lode (1982), films que també protagonitzà. A la dècada dels anys vuitanta treballà sobretot per la televisió i el 1990 interpretà una versió cinematogràfica de L’illa del tresor dirigida pel seu fill Fraser, però la majoria de les seves interpretacions al cinema a partir d’aleshores es limitaren a personatges secundaris i a breus aparicions ( Solar Crisis , de R.C. Sarafian, 1990; Gengis Khan , de K. Annakin, 1992; Tombstone , de G. Cosmatos, 1993; True Lies , de J. Cameron, 1994; In the Mouth of Madness , de J. Carpenter, 1995; Hamlet , de K.Branagh, 1996; Gideon , de C. Hoover, 1999; The Planet of the Apes , de T.Burton, 2002). Els anys seixanta donà actiu suport a la lluita pels drets civils, i fins ben entrada aquesta dècada fou partidari del Partit Demòcrata, però posteriorment s’anà decantant envers el Partit Republicà, del qual es convertí en un dels més declarats defensors i destacà la seva postura especialment conservadora envers qüestions polèmiques, com ara l’avortament i la lliure possessió d’armes de foc. Fou president de l’Screen Actors Guild (1965-71) i de l’Associació Nacional del Rifle (1998-2003). L’any 2003 li fou atorgada la Medalla Presidencial de la Llibertat. Publicà l’autobiografia In the Arena el 1995.

Llegir més...