Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en col·laboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics. Han denunciat l’imperialisme al Congo —Der lachende Mann (‘L’home que riu’, 1966)., al Vietnam —Piloten im Pyjama (1968), Ich bereue aufrichtig (‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977), Die eiserne Festung (‘La fortalesa de ferro’, 1977). i a Xile: La guerra de los momios (1974), Yo he sido, yo soy, yo seré (1974), El golpe blanco (1975), Más fuerte que el fuego (1978) i Los muertos no callan (1978).