Participà en la vida acadèmica i intel·lectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent. Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets. En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft (‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848), polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment.