Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions (1892 i 1896), i de Barcelona (1900-01), càrrec que dimití per tensions amb el govern. Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media (1906) i La réception du droit romain en Catalogne (1908). El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña (1902), i el 1903 ingressà a l’Academia Española. Preparà una edició dels Usatges de Girona (1926), publicada pòstumament.