Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III (1347), fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament. Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran (1352) i a la guerra de Castella. Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos (1364). Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres (1367). Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán (1375). Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó (1383-84). De la seva tercera muller, Isabel de Mesía (o de Mejía), tingué el successor, Alfons, i Pere i Gonçal, comanadors de Montalbà, iniciadors de la branca valenciana dels Íxer.