Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera

(?, aprox. 1419 — ?, després del 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar.

Molt jove, assistí a la cort de Montsó (1436). Fou enviat a Castella per a tractar la pau (1448); més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella (1452). Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli (1452-53); fou pres i rescatat per les corts d’Aragó. Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III (1455). Fou marmessor del príncep de Viana (1461) i, durant la guerra civil, contrari a Joan II. Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions. Amb Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, ocupà Alcanyís i afavorí l’entrada dels castellans a Aragó. Reconciliat amb el rei, aquest li concedí els llocs d’Aliaga i Castellot, amb el títol de comte (1464); això fou l’origen d’un plet amb l’orde de Sant Joan. En compensació pels llocs, que el rei volia restituir a l’orde, creà a favor d’ell el ducat d’Híxar (1483). Més tard li creà també el ducat d’Aliaga (1487). Tingué, a Híxar, una de les primeres impremtes d’Espanya.