Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles

(?, aprox. 1384 — ?, 1454/58)

Sisè senyor de la baronia d’Híxar, dit l’Orador .

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories (1397). Partidari del comte d’Urgell (1410), assistí després al parlament d’Alcanyís (1411) i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer (1413). El rei li donà algunes possessions del comte. Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança (1414). Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria (1421). En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà (1426). Fou diputat per Aragó a la cort de Terol (1428) i membre del consell especial que entengué en la rebel·lió del comte de Luna (1430-33), els béns del qual, confiscats pel rei, li foren lliurats. Obtingué també les senyories de Lécera i Vinaceite i encara comprà a la reina la meitat de Belchite i altres llocs. Anà a Portugal amb l’armada que alliberà l’infant Enric (1430). Contribuí a pacificar les bandositats d’Aragó. Lluità amb Jaume de Luna (1450). Amb el seu fill Joan, anà a Navarra per posar pau entre el rei Joan i el príncep de Viana (1452); lluità també contra el duc de Medinaceli (1453). Fou ambaixador a Castella, Portugal, Roma i Venècia. Gran humanista, fou elogiat per Lorenzo Valla. Algunes poesies i escrits seus figuren al Cancionero de Híjar.