Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei (1289). Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia (1304). Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria (1309). Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta (1309-12). Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II (1316), descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet. Projectà una visita al Sant Sepulcre de Jerusalem, renuncià els seus béns i entrà a l’orde de predicadors (1319-20). Estigué a la cort pontifícia i fundà l’hospital de la Santa Creu a Híxar. La seva segona muller, Sibil·la d’Anglesola, en restar vídua habità, com a donada, en un monestir de predicadores, probablement a Saragossa.