Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter (‘El vicari’, 1963), peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust. Altres peces seves són Soldaten (‘Soldats’, 1967), sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas (1970), utòpic i crític amb els EUA; les comèdies Die Hebamme (‘La llevadora’, 1971) i Lysistrate und die Nato (‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973). Peces posteriors són Juristen (‘Juristes’, 1979), Ärztinnen (‘Metgesses’, 1980) i Unbefleckte Empfängnis (‘Immaculada concepció’, 1988). Ha escrit també assaigs, com Krieg und Klassenkrieg (‘Guerra i guerra de classes’, 1971) i Spitze des Eisbergs (‘La punta de l’iceberg’, 1982). Investigà sobre el passat nazi de polítics de la RFA.