Situada a la vora dreta del riu Saigon (que li donà nom del 1788 al 1975), en una fèrtil plana arrossera del delta del Mekong. Important centre comercial i industrial unit per un canal navegable al port de Cho-lon, absorbit per Saigon el 1932. Els anys setanta, el complex Saigon Cho-lon desenvolupà la indústria moderna, sobretot alimentària i derivada dels productes agrícoles, que exporta. L’expansió econòmica donà lloc a un gran creixement de la ciutat.
Fundada durant l’ocupació khmer de Cotxinxina, el 1696 fou ocupada per la dinastia Nguyen i esdevingué la seu del govern i un important centre comercial. Durant les campanyes de Nguyen Anh (1792-1802), que el 1788 la fortificà amb l’ajut dels francesos i traduí el seu nom khmer de Prei Kor pel vietnamita de Saigon, fou la principal base naval. En 1832-35 fou l’escenari d’una gran revolta contra l’emperador Minh Mang. L’almirall francès Rigault de Genouilly es féu fort a Saigon el 1859 i convertí la ciutat en la principal base francesa a la Cotxinxina. La colonització canvià l’estructura urbana i social de la ciutat, arruïnà la burgesia agrària i fomentà una nova classe proletària. Controlada pels japonesos (1940) i capital del govern col·laboracionista, durant la guerra d’Indoxina (1946-54) fou la seu de l’alt comandament francès i després la capital de la República de Vietnam del Sud. El 1975 fou ocupada per les forces nacionalistes i comunistes que reunificaren el Vietnam i li fou canviat el nom per l’actual.
Catedral de Nôtre Dame (Ho Chi Minh)
© Lluís Prats