Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi. Les seves novel·les giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica. Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol (‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927), En dag i Oktober (‘Un dia d’Octubre’, 1931) i Trollringen (‘El cercle màgic’, 1958). En Möte ved milepelen (‘Trobada a la pedra mil·liar’, 1947), intenta d’explicar l’ascensió del nazisme des d’un punt de vista psicològic.