i Friedrich Hölderlin | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Friedrich Hölderlin

poètica poètica
Poeta alemany.
Lauffen am Neckar, Württemberg, 20 de març de 1770 — Tübingen, 6 de juny de 1843

Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs. A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme. El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland. Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima (‘Planys de Menó per Diòtima’). El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion, i tres anys més tard, a Nürtingen i a Stuttgart, acabà les Elegies i també les versions de Sòfocles, alhora que iniciava la composició dels Himnes i treballava les versions de Píndar. El 1802, paral·lelament a la mort de Susette (Diòtima) començà a manifestar els primers símptomes de la malaltia mental que havia d’ofuscar-lo del tot el 1805. Des d’aquest any, restà consignat fins a la mort a casa de l’ebenista Zimmer a Tübingen. Admirador apassionat de Grècia i cantor immortal —en metres d’una gran intensitat musical imitats dels clàssics— de l’essència de la poesia, cap altre poeta no anuncià com ell que el fi de la vida era d’aconseguir la revelació del sublim i que el sacrifici era el llenguatge del cor de l’home. Bé que admirà la resplendor de la divinitat en la natura i en les coses, la seva poesia, estranya a qualsevol misticisme i moral, posseí la força exaltadora del seu entusiasme còsmic i dionisíac que, en alguns moments, comunica un estat d’il·luminació i d’alta puresa. Ha influït la literatura catalana moderna (Vinyoli), i Riba publicà la traducció d’alguns dels seus poemes (1943). El 1981 Manuel Carbonell féu una versió completa dels Himnes.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...