i Hong Kong | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hong Kong

Vista general de Hong Kong
© Corel
Regió administrativa especial del sud de la Xina, a la mar de la Xina Meridional, formada per l’illa de Hong Kong, la península de Kowloon i els Nous Territoris.
Població: 
7.114.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
1.104 km2

El territori és accidentat i mancat de cursos d'aigua. El clima és suau a l'hivern i calorós i humit a l'estiu. El 99% de la població és xinesa i l'1% és europea. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'economia de Hong Kong, basada en nombrosos recursos industrials (tèxtil i microelectrònica) i, més tard, sobretot comercials i financers (prop del 80% de la població activa i tercera plaça financera mundial a mitjan anys noranta), presenta un dels índexs de creixement més alts del món, el qual, gairebé ininterromput durant tots aquests anys, recolza en una altíssima afluència d'inversions estrangeres, especialment de la Gran Bretanya, el Japó, els EUA i, des de la liberalització econòmica, de la Xina Popular. L'antiga capital de la colònia, Victoria, a l'illa de Hong Kong, ha donat pas a un continu urbà que s'estén per l'illa i per part de la península de Kowloon. El port franc de Hong Kong és un dels millors ports naturals del món. Exporta productes locals i reexporta mercaderies procedents de tot el món.

Antic recer de pirates, fou utilitzat durant la guerra de l'opi (1839-41) i passà a ésser colònia britànica pel tractat de Nanquín (1842). El 1860 la Xina cedí a la Gran Bretanya la península de Kowloon. Del 1941 al 1945 fou ocupada pels japonesos. El 1984 fou signat un tractat per a la devolució de la colònia britànica a la Xina el 1997. L’1 de juliol d'aquest any la Xina adquirí la sobirania sobre Hong Kong. La 'Llei Bàsica de la regió administrativa especial', aprovada pel Congrés Popular Nacional xinès el 1990, establí les condicions en les quals, passaria a estar sota sobirania xinesa: autonomia dels poders executiu, legislatiu i judicial, independència plena en política econòmica (fiscalitat, sistema financer i monetari, règim comercial i d'inversions, etc), i certa autonomia en política exterior. L'acord final, a més, estipulava que la Xina no podria modificar la legislació de Hong Kong durant cinquanta anys i es preservava l'estatus de port lliure de què gaudia el país. Tot i això, només la meitat dels diputats de la cambra legislativa (sobre un total de 60) eren d'elecció per sufragi universal directe, i la resta, directament o indirectament designats pel govern xinès.Tung Chee-Hwa, polític proper a la Xina, esdevingué el primer cap de govern del nou Hong Kong no britànic. No obstant això, tot i continuar gaudint de llibertat de finances i conservant els seus propis documents de viatges, Hong Kong caigué en una profunda recessió al principi del 1998 amb taxes d'atur molt elevades. Només a partir de la primavera del 1999 es començaren a detectar signes de recuperació del creixement econòmic, que continuà l'any 2000, amb la reducció de l'atur fins el 4,8% a la meitat de l'any. El descontentament de la població per la gestió de Tung Chee Hwa, pel declivi econòmic, la gestió de l'epidèmia SARS del 2003 i, sobretot, per l'aquiescència al creixent intervencionisme i autoritarisme de Pequín, esclatà aquest mateix any quan intentà proclamar una llei antisubversió. Davant les protestes massives, Tung retirà la llei. Les eleccions per a la meitat dels membres de l'assemblea del territori al setembre del 2004 (l’altra meitat era elegida per un cos electoral seleccionat per Pequín) mostrà un augment de les formacions opositores. Al març del 2005 Tung dimití el càrrec i fou substituït pel seu subordinat immediat, Donald Tsang, fins a les eleccions del març de 2007, que fou reelegit per la cambra legislativa. En les eleccions legislatives del setembre de 2008 els demòcrates obtingueren vint-i-tres dels trenta escons elegibles.

Llegir més...