i Horemheb | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Horemheb

Representació d’Horemheb en un relleu del temple de Luxor, a Egipte
© Fototeca.cat
història hist
Darrer faraó de la dinastia XVIII.
Egipte, 1348 aC — Egipte, 1320 aC

De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal. En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton. En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent. Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana (Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay) com ho demostra, entre d’altres, el fet que els ramèssides de la dinastia XIX, acèrrims detractors dels amarnians, acumulessin els anys de govern d'aquests quatre faraons al de Horemheb. El seu regnat es caracteritzà per una gran prudència a l'exterior (es limità a conservar les possessions palestines, com ja ho havia fet en el regnat de Tutankamon) i per una sèrie de reformes a l’interior (condensades en el seu Decret), amb les quals intentà de corregir els abusos de l'administració. D’entre les seves construccions es destaquen la tomba que construí a Sakkara quan encara no era rei, l’hipogeu que excavà a la Vall dels Reis, un dels més grans, el speos de Ǧabal al-Silsila i diverses obres a Karnak (pilons IX i X) i en el clos del temple de Ptah a Memfis.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...