Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat (1970-73 i 1979-84); director de l’obra col·lectiva El desarrollo industrial de Cataluña (1968-70) i de la revista Cuadernos de Economía, fundà l’Institut d’Economia Regional. Regidor de Barcelona (1979) i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya (1980 i 1984), renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser elegit secretari general d’ERC. El 1989 fou substituït en aquest càrrec per Àngel Colom. Abandonà aleshores ERC i, amb un grup d’antics militants, el mateix any fundà el partit Esquerra Catalana, que el 1993 s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya. El 1993 fou nomenat president de la borsa de Barcelona. L’any 1999 fou nomenat conseller de FECSA-ENHER i d’ERCROS. Des del 2000 és vicepresident del consell i president de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona.