Estudià a Girona, a Alcalá (1515), a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia (1528). Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor (d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura), catedràtic de lògica (1542-1543), filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector en tres ocasions. És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona.
El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento. En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran.
Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits. Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic, In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona, 1583; Venècia, 1585).