Cosme Damià Hortolà

(Perpinyà, 1493 — Vilabertran, Alt Empordà, 1568)

Teòleg, hel·lenista i hebraista.

Estudià a Girona, a Alcalá (1515), a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia (1528). Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, i fou catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) de la Universitat barcelonina, de la qual és considerat el restaurador. El 1560 assistí al concili de Trento, i en tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat. Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits. Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic, In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona, 1583; Venècia, 1585).