Hug Roger III de Pallars

(?, aprox. 1430 — Xàtiva, Costera, 26 de novembre de 1508)

Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91), fill d’Arnau Roger IV i de Joana de Cardona.

Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert. El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades. El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona. Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de la qual fou exclòs (1472). Llavors mantingué una campanya de contínua hostilització del Pallars i les terres veïnes des del seu refugi de València d’Àneu. El 1475 acceptà treves, i el 1480 féu acte de submissió i obtingué el perdó per a ell i els seus partidaris, però el 1484 tornà a la lluita.

Acorralat pels seus parents i enemics, els Cardona, hagué de fugir el 1488, mentre la seva muller continuava resistint heroicament a València d’Àneu, on estigué assetjada durant tres anys. El 1491 els seus dominis passaren als Cardona, amb la denominació de marquesat de Pallars. Exiliat a França, entrà al servei de Carles VIII, i l’acompanyà a Nàpols el 1494. Fou governador del Castell Nou, i caigué presoner del Gran Capità (1503). Després d’haver estat reclòs en aquesta fortalesa, fou dut a Barcelona, i havent estat commutada la sentència de mort que pesava damunt ell per la de presó perpètua, fou traslladat al castell de Xàtiva, on morí.