Estudià lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí la carrera. Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde. En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic. Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad. L’emigració li desvetllà la vocació novel·lística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut. Col·laborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones (1955) i la novel·la L’Araceli Bru (1958). Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li foren representades a Mèxic. A Barcelona edità les novel·les Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964). La seva narrativa té poc en compte la vida l’exili i s’inspira més aviat en el món social i polític conegut abans de la guerra, sobretot en l’ambient de la burgesia barcelonina.