i Amadeu Hurtado i Miró | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Amadeu Hurtado i Miró

Política
dret dr i ciències polítiques polít
Advocat i polític.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 de gener de 1875 — Barcelona, Barcelonès, 11 de febrer 1950

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi. Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc. Fou membre de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1912), i després degà (1922). Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Col·legi d’Advocats. El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del codi civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte. El 1934 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i és considerat com el gran promotor del Primer Congrés Jurídic Català (maig del 1936). Entrà en política pel federalisme republicà, i, com a republicà independent, figurà a la comissió directiva de la Solidaritat Catalana (1906). Elegit diputat a corts per Terrassa (1907) en nom de la minoria solidària catalana, intervingué amb eloqüència en grans debats parlamentaris. Col·laborà a El Poble Català. Dissolta la Solidaritat (1910), es retirà de la política activa, però des de %iLa Publicidad%i, diari que a partir del 1916 s’encarregà de modernitzar en profunditat, i des d’El Liberal i El Heraldo de Madrid feu campanya a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial. Copropietari de La Publicitat, el 1929 fundà el setmanari Mirador. En temps de la República gaudí de la confiança dels presidents Macià i Alcalá Zamora i fou conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya. A les eleccions de diputats a les corts constituents del 1931 fou elegit a la circumscripció de Barcelona-comarques per Esquerra Republicana de Catalunya. Prengué part en els debats principals sobre la constitució i l’estatut català i en la defensa de la llei de Contractes de Conreu. El 1932 s’afilià al partit Acció Catalana Republicana, i el mateix any 1932 ocupà la presidència de l’Ateneu Barcelonès. Entre les seves conferències i els seus discursos es destaquen La intervenció de l’estat en el nostre règim d’autonomia (1933), El pensament jurídic català (1935) i el discurs inaugural del Primer Congrés Jurídic Català (1936). S’exilià el 1939, i s’establí a Perpinyà. Intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Montpeller (1946) i participà en la miscel·lània Ofrena a París (1948). El 1949 tornà a Barcelona. És autor d’unes extenses memòries (Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, publicades pòstumament en 1956-69), testimoni inestimable de la vida pública entre el 1894 i el 1936. El 1977 es publicaren els seus discursos i articles en el volum Pensament polític i social, i el 2008 el dietari Abans del 6 d’octubre, en el qual descriu l’escalada de tensions que va desembocar en els fets d’aquest nom.

Col·laboració: 
JCA
Data de revisió: 
2018-12-04
Llegir més...