Gran muftí de Palestina (1921), després de la creació de l’estat d’Israel (a la qual s’oposà) presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà. Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic. Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban.