Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista (1933), les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural. Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències (1975), però tornà a caure en desgràcia l’any 1976. Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista (1977), esdevingué membre del politburó (des del 1978), secretari general d’aquest (1978-80) i secretari general del partit (1980 i 1982-87). La seva mort fou un dels desencadenants del moviment estudiantil i popular que convulsà la Xina l’any 1989.