i Dolores Ibárruri Gómez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Dolores Ibárruri Gómez

Sobrenom amb el qual era conegudala Passionària
Sobrenom amb el qual era conegudala Passionària
Dolores Ibárruri Gómez
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít
Dirigent comunista basca.
Gallarta, Biscaia, 9 de desembre de 1895 — Madrid, 12 de novembre de 1989

Formà part dels fundadors del Partido Comunista de España, i el 1930 fou elegida membre del comitè central. Redactora de Mundo Obrero , fou detinguda i empresonada en diverses ocasions. Membre del comitè executiu després del quart congrés del partit (1932), participà en els fets d'octubre del 1934, a Astúries. Diputada el 1936, durant la Guerra Civil portà a terme una intensa activitat propagandística. Exiliada a l'URSS (1939), fou secretària general del PCE (1942) i en fou presidenta des del 1960 fins a la mort. Des d'aquest càrrec, i en la seva qualitat de símbol vivent del partit, participà en les principals activitats polítiques del comunisme a l'exili; el 1977 tornà a l'Estat espanyol, i fou elegida el mateix any diputada per Astúries. Publicà les memòries El único camino (1962) i, en francès, unes Mémoires de la Pasionaria (1964). Entre d'altres premis i guardons rebé el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin.

Llegir més...