i Josep Iborra i Martínez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Iborra i Martínez

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Benissa, Marina Alta, 14 d’octubre de 1929 — Benissa, Marina Alta, 24 de febrer de 2011

Llicenciat en dret i en lletres. Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià. Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació. El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou (1955), recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau.

La seva obra, però, és bàsicament assagística, i entre els seus estudis destaquen La nova poesia catalana del País Valencià (1977-78), Fuster portàtil (1982), Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (1984, tesi doctoral), La trinxera literària (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (1995), Confluències. Estudis sobre literatura catalana al País Valencià (1995), Inflexions (2004, premi Ciutat d’Alzira; premi de l’Institut Interuniversitari de València, 2005; i premi de la Crítica de l’AELC del País Valencià, 2005), i Breviari d’un bizantí (2006, premi Rovira i Virgili) i els reculls d’estudis literaris publicats en diverses revistes (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya).

Llegir més...