La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis. Situada a l’antiga Licaònia, formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran. A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu (hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277). El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual.