i Eloy de la Iglesia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eloy de la Iglesia

cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic castellà.
Zarautz, Guipúscoa, 1 de gener de 1944 — Madrid, 23 de març de 2006

De molt jove anà a viure a Madrid. Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografia es formà a París a l’Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (IDHEC). Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llarg-metratge, la producció infantil Fantasía 3. El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca. Prosseguí amb La semana del asesino (1971), Una gota de sangre para seguir amando (1973), La criatura (1977), El sacerdote (1978), El diputado (1978), Navajeros (1980), La mujer del ministro (1981), Colegas (1982), El pico (1983), El pico II (1984), Otra vuelta de tuerca (1985) i La estanquera de Vallecas (1987), amb els quals es convertí en un dels directors més exitosos del final del franquisme i la transició. Se centrà preferentment en el món de la marginació més extrema (drogoaddicció i delinqüència) que acompanyà amb dosis considerables de violència i un tractament del sexe titllat sovint d’escandalós. La seva obra fou tinguda per uns com a exemple d’honestedat i compromís i per altres com a mer sensacionalisme disfressat de denúncia. Després d’un parèntesi de 16 anys per problemes de drogoaddicció, el 2003 tornà a la direcció amb Los novios búlgaros. Dirigí un total de 23 pel·lícules.

Llegir més...