Vida i obra
Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic.
De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista. Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba. El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat. La seva vasta curiositat intel·lectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries: geografia, toponímia, història i demografia de Catalunya.
El geògraf
Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història —“esbós monogràfic”— de cada indret. Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra (Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica, 1982). Entre elles destaquen Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena: guia itinerària precedida d’un esbós monogràfic (1929), Del Camp de Tarragona a l’Ebre (1931), i Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934). Iglésies seguí el model de la geografia regional francesa, especialment l’obra La Cerdanya (1926) del geògraf Pau Vila i Dinarès, a qui conegué a la Universitat Nova i sobre el qual escriví la biografia Pau Vila (1981) i la dissertació “La geografia i l’ensenyament de Pau Vila”, pronunciada a l’IEC l’any 1981.
A Barcelona, continuà freqüentant els ambients excursionistes i de manera especial el Centre Excursionista de Catalunya. Entre el 1920 i el 1923, seguí els estudis de dret i de direcció d’indústries tèxtils a la Universitat Nova, on conegué la seva futura esposa i col·laboradora, Maria Fontserè, filla del meteoròleg i geòleg Eduard Fontserè, a qui Iglésies dedicà: Eduard Fontserè. Relació de fets (1983). Amb la proclamació de la República, el 1931 fou secretari de la Ponència de la Divisió Territorial, també integrada per Pau Vila, Pere Blasi, Miquel Santaló, Felip Solé, Manuel Galès, Antoni Rovira i Virgili i Antoni Esteve. El 1933 la Ponència donà a conèixer els resultats i proposà la nova divisió territorial. En relació amb aquesta tasca escriví: Delimitació del Camp de Tarragona: la font històrica en la demarcació de les comarques catalanes (1930) i Les comarques meridionals de Catalunya i la seva futura divisió territorial (1933). Continuà tractant el tema del paper de la divisió comarcal i mantingué l’interès pel possible restabliment de la divisió territorial del 1932. Sobre el concepte de comarca escriví: Assaig sobre l’extensió de la comarca d’Igualada (1948), La macrocefàlia comarcal catalana (1966) i La realitat comarcal a Catalunya (Assaig sobre el concepte de comarca) (1966) i La divisió comarcal catalana (1967).
Amb relació a l’excursionisme destaquen les seves biografies d’excursionistes científics: mossèn Norbert Font i Sagué (1963), Salvador Vilaseca i Anguera (1975), Juli Soler i Santaló (1971) i Artur Osona (1983). També cal esmentar la dissertació presentada a l’IEC titulada “La redescoberta de Catalunya l’any 1875 mercès a l’excursionisme” (1962) i la redacció dels dos primers volums de l’Enciclopèdia de l’excursionisme (1964-65).
El 1935 participà en la fundació de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC. Durant el període 1946-53, amb la postguerra, l’exili dels principals geògrafs i la clausura de la Societat Catalana de Geografia, acollí a casa seva tertúlies i actes acadèmics clandestins, així com actes culturals: es celebraren cent lectures poètiques . Fou secretari d’aquesta societat (1935-63) i president (1970-72). A l'IEC pronuncià les dissertacions sobre toponímia: “Toponímia dels termes municipals i parroquials de la Riba” (1952); “La Riba” (1952); Els noms de lloc de les terres catalanes (1953). L’any 1976 pronuncià la conferència Quaranta anys de la Societat Catalana de Geografia (1978)
En aquests anys també finançà l’edició de les obres inèdites dels jesuïtes Pere Gil i Mateu Aimeric a “Quaderns de Geografia”: Pere Gil, S.I. (1551-1562) i la seva Geografia de Catalunya seguit de la transcripció de la història catalana segons el manuscrit de l’any 1600 (1949), Mateu Aymerich, S.I. (1715-1799) i la seva “Historia geográfica y natural de Cataluña” (1949). Sobre Pere Gil dissertà a l’IEC amb la conferència “Pere Gil i els manuscrits de la seva Geografia sis-centista de Catalunya” (1949). Promogué les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos i, a la primera edició presentà un “Índex elemental de matèries i punts de vista geogràfics per a facilitar l’estudi d’una localitat catalana” (1950); en la commemoració dels 25 anys redactà 25 anys d’assemblees intercomarcals XIX (1975).
Entre els anys 1958 i 1974 formà part del consell de redacció de la Geografia de Catalunya (1960-74), obra amb la qual reafirmà la divisió del territori en comarques.
L'historiador i costumista
El coneixement de les terres del Sud i de Reus es concretaren en monografies històriques com: Exploració prehistòrica de l’Alta Conca (1929), El guerriller Carrasclet (1961), dedicada a aquest gran coneixedor de les serra de Llaberia del segle XVIII, L’entrada dels carlins a Reus el 1872 (1968), La conquesta de Tortosa (1961) i El llibre de cuina de Scala-Dei (1963). Publicà diversos “Episodis de la Història”.
També destacà en l'estudi de la història agrària (La crisi agrària de 1879-1900: la fil·loxera a Catalunya, 1968; Les àrees cultivades entre 1900 i 1963 en la comarca de Gandesa, 1969, l’estudi de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a la Terra Alta i l’Estadística de les superfícies cultivades, 1970. Altres dissertacions destacables a l’IEC són: “Evolució agrícola en el Baix Ebre i el Montsià en el present segle” (1968), “Les tendències en l’agricultura a les comarques del Camp, el Priorat i la Conca de Barberà” (1968), i “Els aprofitaments agrícoles del Baix Penedès” (1975).
Com a narrador de tradicions i costums del camp publicà, entre altres obres, La terra d’en Gallarí (1932), La gerra d’ossos (1949), Siurana (1960), L’aiguat de Santa Tecla (1971) i Capta de fantasies (1976).
Entre la seva àmplia bibliografia també hi ha importants edicions crítiques de les obres L’Epistolari de Pròsper de Bofarull a Salvador Brocà (1960) i “Lo Amor al Rei y a la Pàtria”, són vàrias noticias ocurregudas en Reus, comensant en lo any 1714 i en particular en 1719, sobra los disturbis del cedisiós Carrasclet, de Celdoni Vilà, publicada per Iglésies el 1954.
L'investigador de la demografia
Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques. Als anys cinquanta del segle XX, inicià les obres de demografia històrica, que significaren els primers passos d’aquesta disciplina. En aquesta línia destacà per l’edició i estudi de fonts demogràfiques catalanes, de fogatges i recomptes de la població catalana a l’època preestadística.
Publicà El fogaje de 1365-1370: contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV (1962); El fogatge de 1497: estudi i transcripció (1992); El fogatge de 1515 (1998); El fogatge de 1553 (1979-1981); El cens del comte de Floridablanca (1969-70); el fogatge del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 (1961), Evolució demogràfica de la comarca (1972), Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII (1974); La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (1966).
Iglésies pertangué a la generació del principi del segle XX que defensà l’equilibri del territori. Així, visqué amb preocupació el despoblament del camp, els moviments migratoris dels seixanta, i el perill de la degradació en les aglomeracions, i de la pèrdua de la identitat catalana. Aquestes idees palesen la influència que l’obra de Josep A. Vandellós i Solà (Catalunya, poble decadent, 1935) tingué sobre el seu pensament demogràfic. Entre les primeres obres de demografia històrica destaquen: El poblament a Catalunya en el segle XVI (1952, premi Francesc Cambó); Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI (1957); “El despoblament de la zona occidental de la Serralada Prelitoral Catalana” i La població catalana al primer quart del segle XVIII (1959).
Realitzà també els assajos “El moviment demogràfic de Catalunya entre 1950 i 1960” (1965), “El movimiento demográfico en Cataluña durante los últimos cien años” (1967), “L’èxode rural a Catalunya” (1967), “Visió de conjunt del poblament històric” (1967), “Geografia urbana de Catalunya” (1967), que presentà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
El 1958 ingressà com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, centre al qual dedicà la investigació Història de la Real Academia de Ciencias y Artes en el siglo XVIII (1965). Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i del Patronat de la Fundació Vives i Casajuana i, des del 1981, de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1983 se li concedí la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Amigó, R.: “Josep Iglésies, un homenatge”. Sd’O, 334, 1987, p. 17-19.
- Anguera, P.: “Josep Iglésies, Número monogràfic: Miscel·lània en honor de Josep Iglésies”, Aplec de treballs, 5, Montblanc 1983, p. 9-13.
- Cuadros i Vila, I.; Durà i Guimerà, A.: “Josep Iglésies i Fort, ‘un excursionista de la vella escola’ (1902-1986)”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 13, 1988, p. 93-101.
- Domènech i Fargas, J.M.: Paraules de Josep Iglésies a les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, Museu de Granollers, 1987?.
- Manent, A.: Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino, 1990, p. 89-102.
- Manent, M.: En un replà del meu temps. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Proa, 1999, p. 145-148
- Palau, M.: “Un noucentista rerassagat: Josep Iglésies (i altres autors de tendència de preguerra)”, dins La narrativa al Camp de Tarragona (1939-1985). Reus, Centre de Lectura, 1986, p. 25-29.
- Sunyer i Molné, M.: Modernistes i contemporanis. Estudis de literatura. Reus, Centre de Lectura, 2004, p. 131-172.
- — Paraules de Josep Iglésies a les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, Museu de Granollers, 1987?.
- Acte d’homenatge a honor de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies [presentació per Salvador Serrano Pallejà], Associació Excursionista de Reus, 1979.
- Josep Iglésies, literat: conferència a càrrec de Magí Sunyer (URV), Centre de Lectura, Reus 2001 [enregistrament sonor].