i Josep Iglésies i Fort | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Iglésies i Fort

geografia geog, història hist i literatura lit
Historiador, geògraf i escriptor.
Reus, Baix Camp, 1902 — Barcelona, 1986

De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista. Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba. El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat. La seva vasta curiositat intel·lectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries. Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques: el de 1365-70 (1961-64), el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 (1961), La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (1966), El cens del comte de Floridablanca (1969-70) i Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974). Dels seus treballs bàsics sobre geografia i història agrícola es destaquen el seu paper dirigent a la Geografia de Catalunya (1960-74) i La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (1968), i l’estudi de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a Terra Alta. Redactà els dos primers volums de l'Enciclopèdia de l’excursionisme (1964-65) i publicà diversos “Episodis de la Història”, la biografia Pau Vila (1981), etc. Són clàssiques les seves guies —fetes en collaboració— Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (1929) i Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934). Com a narrador de tradicions i costums del Camp publicà, entre altres obres, La terra d’en Gallarí (1932), La gerra d’ossos (1949), Siurana (1960), L’aiguat de Santa Tecla (1971), Capta de fantasies (1976), etc. Fou secretari de la Societat Catalana de Geografia. A casa seva foren celebrades cent lectures poètiques, entre el 1946 i el 1953. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i del Patronat de la Fundació Vives i Casajuana i, des del 1981, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...