Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar. En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra. Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos (1521), fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent. A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales, síntesi personal de les seves experiències i dels corrents espirituals dels ambients en què havia estat: franciscanisme cristocèntric del País Basc, Devotio Moderna de Montserrat i ressons vicentins i lul·lians difosos a Catalunya. Com que no pogué restar gaire temps a Terra Santa (1523), determinà d’estudiar per poder fer obra d’apostolat. Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. Cursà arts a Alcalá (1526-27) i a Salamanca (1527). A París (1528-35) es llicencià en arts (1535) i començà d’estudiar teologia. A Bruges, prengué contacte amb J.L. Vives. Amb un grup de companys (Favre, Xavier, Laínez, Salmerón, etc.), feu vot, a Montmartre (1534), d’anar a Terra Santa, i decidí que si això no era possible dintre un termini fixat, es posaria a les ordres del papa. Pervinguts a Roma Ignasi de Loiola havia estat ordenat de sacerdot a Venècia el 1537, Pau III aprovà la fundació de la Companyia de Jesús (en el sentit de confraternitat, no pas de milícia) el 27 de setembre de 1540. De primer, pensaven només de dedicar-se a la predicació, en pobresa, i a les obres de caritat corporal. Amb les experiències pedagògiques de la Universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París), l’erecció, el 1551, del col·legi romà emmenà Ignasi de Loiola a incloure l’ensenyament mitjà i superior entre les tasques pròpies del nou orde religiós, característic del qual és el quart vot dels professos d’obeir al papa per acomplir qualsevol missió entre els fidels i els infidels. Fou canonitzat el 1622. La seva festa se celebra el 31 de juliol.