Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar (1879-81) —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet— i després per Pere d’A. Penya (Pep d’Aubenya), hi col·laboraren molts dels escriptors mallorquins del moment: entre altres, Bartomeu Ferrà (Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos), Tomàs Forteza (Madò Clara de Son Clar), Bartomeu Singala (Un ferit d’ala), Antoni M. Alcover (Jordi des Racó) i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts. Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els articles literaris amb els de crítica de costums i notícies. Màxim representant de la premsa costumista a Mallorca, assolí aviat una gran popularitat (hom en tirava uns 2 000 exemplars). El mateix caràcter tingué la seva continuadora, La Roqueta (1887). Amb el mateix títol tornà a ésser publicada del 9 de gener al 10 d’octubre de 1892 i, encara, del 1918 al 1921.