Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç; intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques. Fou un proteccionista convençut. Col·laborà en El Imparcial i El Vapor; dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión. Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya. Era un bon orador i un hàbil polemista. La seva obra cabdal, Cataluña en España (1855), produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi conscient de la realitat catalana davant el programa d’unió nacional. En l’opuscle Un consejo al partido moderado (1857) sosté la conveniència de liberalitzar el país i defensa la desamortització decretada. Es dedicà a estudis gramaticals i produí alguna peça teatral i una novel·la històrica; versificà en català. El 1862 presidí la festa dels jocs florals, on pronuncià un discurs important.