Indian National Congress

Partit del Congrés, Indian National Congress (en)

Moviment, després partit polític indi, fundat el 1885.

D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi (1920-33) i Nehru (1951-54). Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia (1947) i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress (Organization), esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata (BJ), el qual derrotà el Partit del Congrés. El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress (I), que es convertí en la primera força de l’oposició i que des de les eleccions del 1980 fins al 1986 tornà a governar el país. Morts en atemptat Indira Gandhi (1984) i el seu successor, el seu fill Rajiv (1991), en 1991-96 Narasimha Rao esdevingué primer ministre i president del partit, càrrec, aquest darrer, que posteriorment han ocupat Sitaram Kresi fins el 1998 i, des d’aquest any, Sonia Gandhi, vídua de Rajiv. El 1999 tres destacats dirigents, disconformes amb el lideratge de Sonia Gandhi, fundaren el Partit Nacionalista del Congrés, escissió que, en les eleccions generals del maig del 2004, s’uní a l’Aliança Progressista Unida, del qual l’Indian National Congress representava la principal força, que derrotà els nacionalistes del BJ. L’Aliança, que obtingué majoria relativa, aconseguí el suport de diversos partits menors per a formar govern. Malgrat que en un principi Sonia Gandhi havia de ser nomenada primera ministra, renuncià el càrrec per motius personals, que ocupà l’antic ministre d’Economia (1991-96), el sikh Manmohan Singh, el qual formà un govern de coalició amb altres forces de centreesquerra i abandonà progressivament l’orientació socialitzant i incorporà per un sistema regit pel mercat lliure. Al capdavant del partit, Singh revalidà el mandat en les eleccions del 2009 fregant la majoria absoluta, però el 2014 obtingué un dels pitjors resultats de la seva història davant del BJ, que el substituí al govern. En les eleccions del 2019 millorà lleugerament els resultats però continuà a l’oposició.