i Vincent d’Indy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vincent d’Indy

Vincent d'Indy
© Fototeca.cat
música mús
Compositor francès.
París, 27 de març de 1851 — París, 2 de desembre de 1931

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors (Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc). Amb Ch. Bordes i F.A. Guilmant fundà (1894) la Schola Cantorum de París, on fou professor. El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts; causà una profunda impressió als músics catalans i féu conèixer la música francesa d'aleshores. Tornà a Barcelona el 1898 (Teatre Líric), el 1908 (Liceu), el 1917 (Palau de la Música) i el 1930 (amb l'Orquestra Pau Casals). Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal (1897) i L'Étranger (1903; al Liceu el 1921), simfonies, música religiosa i de cambra.

Llegir més...