Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà. Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots (Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip), hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó. Mort Alfons, Sanç (Sanç IV de Castella), que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs expansionistes de Pere II, deixà de complir el pacte d’aliança contret amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285). Això provocà que, més tard, Alfons II, fill de Pere II, alliberés els infants i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291. Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291). Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar —en ésser legitimat Ferran IV (1301)— en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304. Durant la minoritat d’Alfons XI de Castella, els infants encara tornaren a mostrar noves pretensions successòries, però les abandonaren i prestaren homenatge al monarca (1331).