i Jean-Auguste-Dominique Ingres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean-Auguste-Dominique Ingres

Retrat de Mme de Sennones , de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
pintura pint
Pintor francès.
Montalban, Guiena, 29 d’agost de 1780 — París, 14 de gener de 1867

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l'acadèmia de Tolosa (1791-97), on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David (1797). Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d'Agamèmnon (París, École des Beaux-Arts) i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol (1804, Lieja, Musée de l'Armée). Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d'on envià peces ( Banyista d'esquena , 1808, Louvre; Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet), que foren mal acollides pels acadèmics de París. Féu paisatges i s'acostà, com els natzarens, a la sensibilitat romàntica, sense, però, abandonar la minuciositat tècnica neoclàssica ( Somni d'Ossian , 1813, Montalban, museu Ingres; La Gran Odalisca , 1814, Louvre; Roger deslliurant Angèlica , 1819, Louvre).

Residí a Florència (1820-24) amb el seu amic L. Bartolini. De nou a París, el seu Vot de Lluís XIII (1824, Montalban, catedral), al Salon, esdevingué bandera davant la Matança de Quios de Delacroix , com l' Apoteosi d'Homer (1827, Louvre) també ho fou davant la Mort de Sardanàpal . Entre els seus nombrosos retrats sobresurt el de M. Bertin (1832, Louvre).

Professor (1829) i vicepresident (1832) de l'École des Beaux-Arts, anà a Roma, dolgut pel mal acolliment que rebé el seu Martiri de sant Simforià (1834, Autun, catedral), per dirigir la Vil·la Mèdici (1834-41); allà cresqué el seu interès per l'art cristià primitiu i fou amic de F. Liszt. Rebut triomfalment a París (1841), esdevingué (1850) president de l'École des Beaux-Arts.

Dels seus darrers anys, en què fou senador, resten obres importants, com el retrat de Mme Moitessier (1856, Londres, National Gallery), La font (1856, Louvre) i el Bany turc (1862, Louvre). Personalitat d'alt prestigi, influí decisivament sobre una bona part del Romanticisme moderat europeu i esdevingué, a partir d'E. Degas, mite de perfecció i d'equilibri en el dibuix i de la supremacia d'aquest sobre el color.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...