Institut Amatller d’Art Hispànic

Institució particular que depèn de la fundació del mateix nom, creada a Barcelona el 1941 per Teresa Amatller i Cros.

Té per objecte la recollida, l’arxiu i la classificació de materials i documents gràfics i bibliogràfics propis per a l’estudi de l’art plàstic al món hispànic, com també la conservació i difusió de la seva seu, la Casa Amatller, situada a l'anomenada Mançana de la Discòrdia del passeig de Gràcia, construïda per Josep Puig i Cadafalch (1989-1900) a instàncies del pare de la fundadora, l’industrial xocolater Josep Amatller i Costa, el qual hi establí el domicili. A diferència de la Casa Batlló i la Casa Lleó, l’interior conserva els mobles modernistes originals. El 1976 fou declarada monument nacional i el 2015 hom l’obrí al públic en visites concertades.

La institució té una important biblioteca especialitzada que depassa els 16.000 volums i una fototeca igualment destacable, formada per còpies positives de més de 360.000 negatius de l’arxiu propi i també d’altres procedències (entre d'altres, l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol) i per un banc d'unes 90.000 imatges digitals. Té també una col·lecció d’obres d’art en què sobresurten els vidres d’excavació, romans (segles III-IV), catalans i d’altres manufactures (segles XV-XVIII), com també pintures romàniques i gòtiques sobre fusta. Des de la seva fundació, fou dirigit per Josep Gudiol, el qual en concebé l’orientació i l’estructura, i des del 1984 nés director d Santiago Alcolea i Blanch. Constituït en editor, l'Institut ha publicat diversos volums monogràfics.