i Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona

institucions de cultura inst cult
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.

Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se. Hom instal·là uns primers locals al carrer d’Elisabets (1910), i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars. Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció; a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió i, sobretot, de relació i ocupació, amb una important borsa de treball. La creació de l’Institut responia a unes necessitats reals del moment —integració de les dones de la petita burgesia al procés productiu—, alhora que acomplia una tasca de culturalització de les dones i els possibilitava l’accés a noves activitats fora de la llar. Després de la guerra civil, els locals passaren a la diputació de Barcelona.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...