Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans, el relleu de la qual assumia. Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt. Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'afebliren l’activitat i l’autoritat i n'amenaçaren la unitat de la normativa assolida, oral i escrita. Per tal d’aturar la tendència a la disgregació, el 1997 fou constituït el Consell de la Llengua Occitana que emprengué un treball de precisió, classificació i de reunificació de criteris, tasca que culminà amb la creació de l’Acadèmia de la Llengua Occitana el 2008.