Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic (Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, E.Tarragó i J.Ruiz i Castellà); constava dels serveis d’informació, experimentació (dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per E.Mira) i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses; donava opció a 172 oficis diferents. A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic; després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics. A més d’importants publicacions monogràfiques edità les periòdiques Annals de l’Institut d’Orientació Professional (1920-30), Revista de Psicologia i Pedagogia (1933-37), i Anales del Instituto Psicotécnico (des del 1945).