Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts—. Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola. A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público, que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat. Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna (1848), d’Illas i Vidal, i l'Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868). El 1862 organitzà a Madrid la publicació La Verdad Económica, que dirigí B.C.Aribau. Intervingué en l’Exposició Industrial i Artística de Barcelona del 1860 i pressionà perquè fos creat el ministeri d’ultramar. El 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i formà l'Institut de Foment del Treball Nacional.